Quan amb 13 anys vaig dir als meus pares que volia estudiar parapsicologia, ells no van saber què respondre. Jo buscava entre el que veia sorgir al exterior alguna cosa que correspongués a les meves vivències. Volia estudiar alguna carrera que em portes a comprendre l’ ésser humà més enllà de la psicologia… vaig comprendre ràpidament que no era això que es deia parapsicologia, encara que etimològicament correspongués al meu sentir.

Vaig iniciar estudis de Psicologia i els vaig abandonar, frustrada de trobar el conductisme més dur. Em vaig entregar a l’Antropologia Social. Al mateix temps aprofundia en les tècniques de meditació, observació de si mateix i simbolisme de les religions.

Quan al 1984 vaig conèixer el Zen de la mà d’en Jacques Castermane i en Graf Dürckheim, per fi em vaig dir a mi mateixa que aquell era el llenguatge que expressava el que jo sentia. Ells tenien les paraules que jo no trobava i les tècniques per fer-les aflorar en experiència vivencial. Havia trobat la meva via. Tenia 23 anys.

Jacques Castermane em va tutelar durant més de vint anys. Empenyent-me literalment des del principi a treballar amb altres persones amb l’ensenyament de la meditació Zen i la Leibteràpia Personal. Em va fer transmissió pública del llinatge, amb l’entrega del gong que hores d’ara segueixo utilitzant en totes les pràctiques de meditació.

Mentre tant, vaig acabar la meva carrera de Psicologia ja que sentia que per acompanyar individualment a les persones que venien a veurem, necessitava comprendre millor i tenir recursos per una teràpia del ego que donés les bones bases per una teràpia de l’Ésser com és la Leibteràpia Personal.

Tot aquest anys he tingut despatx professional a Andorra, Barcelona, Strasbourg i al sud de França. El meu camí personal m’ha portat a recórrer aquests llocs, la pràctica i els ensenyaments s’han mantingut fidels al mateix principi i a les mateixes tècniques.

Vaig acompanyar i organitzar sessions de meditació i sesshins amb Jacques Castermane a Barcelona durant més de quinze anys.

Vaig traduir al castellà el llibre de K. G. Dürckheim “El centro del Ser”, ed. Luciérnaga. Vaig traduir i editar els Quaderns del Centre Dürckheim durant tota la seva publicació, més de quatre anys.

Actualment segueixo sent fidel als ensenyaments dels meus mestres, sense per això deixar de transmetre des de la meva visió i la meva comprensió. Crec que cada persona que és responsable de realitzar una transmissió seriosa ha de trobar la seva pròpia veu, arrelada al seu llinatge, però fresca i autèntica.

Dürckheim deia sempre que molts deixebles utilitzen “l’essence” (en francès benzina i essència) per girar en torn al sortidor (el mestre). Jo, amb els meus dubtes i les meves certeses, m’he atrevit a realitzar el viatge de la meva vida, explorant territoris i agraint tot el que he rebut i rebo encara de forma indirecta.

Al 2011 va sortir publicat el meu llibre “Un cirerer al balcó. Practicar Zen a la ciutat”, ed. Kairós, que dedico a tots aquells que busquen la seva via.